Paviment catifa

Funció, definició:

Una catifa o estora per paviment és una peça teixida, lligada o brodada de material tèxtil o sintètic (amb una base d’un teixit fort de cànem, jute, cotó, cautxú, etc) que serveix per:
– cobrir
– ornamentar, adornar o decorar
– aïllar del fred
el sòl o paviments d’una habitació, menjador, passadís, els graons d’una escala, etc.

El nom de catifa, és d’origen àrab alcatifa.

Alfombra també ve de l’àrab, en aquest cas d’alfambra.

També s’utilitzen catifes antilliscants d’altres materials en tota mena de situacions en què cal desplaçar-se per zones mullades, molt polides o, en general, relliscoses. Aquest és el cas de les estores o catifes de bany.

Tipus catifes segons com es fabriquen (com es teixeix el teixit):

Les catifes poden ésser fabricades manualment o mecànicament.
Manualment:
Un teixidor hàbil pot fer de mitjana 10.000 nusos al dia.
Per teixir d’una catifa manual amb ordit i trama de cotó, de 4 metres quadrats i d’una qualitat mitja, s’utilitzen 7.000 metres de fil de cotó.
Els dos tipus de nusos més utilitzats són el nus turc i el nus persa.
El nus persa és la tècnica de nuar catifes utilitzada a tota la meitat oriental de l’Iran, tot el Turkmenistan, Afganistan, Pakistan i Índia. La Xina també utilitza, entre d’altres, el nus persa.
El nus turc és utilitzat en les zones més occidentals de l’Iran, tot el Caucas, Turquia països del Magrib i els diversos indrets d’Europa en els que s’han teixit de fa segles catifes nuades a mà.

Les catifes de xenilla (obtingudes fent el teixit de base amb dos ordits, un dels quals lliga el fil de xenilla que hi és introduït a mà)
Les catifes de punt de Lys o brodades (obtingudes introduint els fils amb una sola agulla sobre la tela de base tot seguint el contorn del dibuix)
Els Kìlims, durrys, jarapas…estores, són teixits plans formats tan sols pels fils de l’ordit i la trama. Una de les característiques de la majoria d’aquests teixits és que és difícil de precisar el dret del revés, ja que el dibuix queda igual de definit per les dues cares.

No tenen pelfa, per tant no tenen la superfície envellutada.

Les altres denominacions són tal com se les coneix en els respectius països d’origen i tenen diverses variants en el moment de definir el teixit amb el fil de la trama.

Mecànicament:
És la millor manera que s’ha inventat per imitar la catifa nuada a mà, amb un procés totalment mecanitzat. Solen ésser compostes per un teixit de base recobert o no de vellut, teixides o no teixides.

Són catifes teixides amb telers mecànics. El resultat és una catifa envellutada però que al costat d’una nuada a mà té moltes diferències: els fils que conformen el dibuix queden relativament lligats a la base del teixit atrapats entre els fils més gruixuts de la trama. Per tal de garantir que els fils quedin segurs al seu lloc, totes aquestes catifes passen per un procés d’aplicació d’aprest. Productes que s’apliquen a la part del darrera de la catifa i que li donen una certa rigidesa.

Amb el mateix nom de TUFTED, es fabriquen catifes de forma més artesanal. Manualment es manipula una maquineta amb la que es van aplicant els fils de llana a un suport prèviament teixit i tensat. Al no quedar els fils de llana lligats per cap nus, cal aprestar-la un cop s’ha finalitzat el disseny. En la fabricació de catifes amb tufted manual, aquest aprest és fa aplicant una capa de làtex, que per donar-li un aspecte més acurat es finalitza amb l’aplicació d’un teixit a mode folre. Aquesta tècnica permet fer dissenys molt personalitzats i els preus, en aquests darrers anys, s’han abaratit considerablement en ser fabricades en països on la mà d’obra és molt barata.Aquesta tècnica i altres de molt similars ha permès que aquestes catifes tinguin preus molt assequibles. Si han estat teixides amb llana de bona qualitat, la seva durabilitat està garantida per vàries desenes d’anys.

Sense vellut: són teles gruixudes fabricades amb telers corrents emprant un sol ordit i una trama de fibres dures, com el coco, la ràfia, etc.
Amb vellut:
teixint alhora dues catifes disposades cara a cara, amb un ordit comú a totes dues, que, un cop tallat separant les dues catifes, forma el vellut.
teixint la tela de base amb matèries que, després de teixida la catifa i amb un tractament adequat, s’encongeixen i obliguen el segon ordit a formar un ris.

Les catifes no teixides són:

les catifes conxades, obtingudes amb una napa de carda, convenientment arrugada i enganxada amb làtex sobre una tela de jute.

les catifes d’Avinyó, obtingudes per batanat d’un teixit de llana i d’altres pèls animals i un tondosat posterior que dóna a la cara bona un aspecte de pèl lluent, mentre que la cara dolenta és tractada amb làtex i vulcanitzada.