Llum natural lluernaris o lluernes

Els lluernaris per deixar passar la llum natural i la radiació solar consisteixen en elevar una part de la coberta, i posar un element transparent o translúcid en posició que permeti aquest pas de llum i també deixi circular adecuadament l’aigua de pluja.

Els lluernaris comparteixen certes característiques de les finestres i d’altres de les claraboies; de les finestres en comparteixen la variació en la orientació i una certa semblança constructiva, mentre que s’assemblen a les claraboies en que formen part de la coberta, i no de les façanes.
La seva diferència fonamental respecte de les claraboies és que seleccionen la part de volta del cel que veuen i, per tant controlen el sol incident.

La geometria (convex) del propi lluernari normalment evita la incidència de la radiació directa per tal d’evitar enlluernaments.

Comportament respecte al fred, a la calor i a la llum dels lluernaris:

Fred:

La seva ubicació a les parts altes implica que a l’hivern estan en contacte amb l’aire més calent,
sobretot si no es tracten adequadament les estratificacions, el que pot provocar pèrdues tèrmiques importants i possibilitat de condensacions.
Si es desitja aprofitar al màxim la màxima radiació durant el dia cal orientar-les cap al sud. En climes mediterranis, generalment s’orienten cap al nord

Calor:

A l’estiu, si són practicables, es comporten com bons elements de ventilació doncs aprofiten el tiratge tèrmic de l’edifici, però segons la seva orientació poden rebre molta radiació, que es pot solventar complementant-ho amb altres elements que ho evitin per l’exterior.

Llum:

Donen menys llum que les claraboies, doncs no són il·luminats per tota la volta del cel. Tenen un
rendiment lluminós similar al de les finestres, tot i que depèn molt dels materials que es facin servir i de les reflexions que faci la llum per arribar a l’ambient, doncs la llum que hi entra ho pot fer de forma directa o bé reflexada al propi cos del lluernari